Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana; es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona. En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica (1986), Estudis africans (1996) i La expansión bantú (1999). També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món. Ecolingüística (1989), Vida i mort de les llengües (1992) o Contra la planificació (1998), i com a editora o en col·laboració publicà El català: mirades al futur (2002), Les llengües a Catalunya (2005), Trans-ferències. La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món (2009), Llengua i acollida (2009), El libro de las lenguas (2010), El rol de les llengües dels alumnes a l’escola (2012), Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana (2013), Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola? Un estudi de representacions lingüístiques a l’Anoia (2014), Escoles a la frontera (2016) i El futur del català depèn de tu (2020), entre d’altres.
Fou membre fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), associació que promou la recerca, el coneixement i la defensa de les llengües en perill d’extinció. Com a membre d’aquest grup, participà en l’elaboració dels materials didàctics La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món (1999), Quadern ESO de la diversitat lingüística (2000) i Diversitat lingüística a l’aula. Construir centres educatius plurilingües (2009), juntament amb M. Barrieras, S. Vilaró i d’altres. Fou membre del comitè científic de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996). Coordinà i edità el volum col·lectiu Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (2021). El març del 2022 fou designada presidenta del Consell Lingüístic Assessor, un organisme de nova creació integrat al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu, entre d’altres, refermar la vehicularitat de la llengua catalana en l’àmbit educatiu.
El 2015 li fou concedit el premi Sant Jordi de Masquefa i el premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). L’any 2019 rebé la Creu de Sant Jordi.