Julià de Jòdar i Muñoz

(Badalona, Barcelonès, 27 de desembre de 1942)

Julià de Jòdar i Muñoz

© Fototeca.cat

Escriptor.

Es llicencià en enginyeria química (1964) i en història (1973) i col·laborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic. Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista.

El 1997 publicà la novel·la L’àngel de la segona mort (premi Ciutat de Barcelona), primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres, obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona i Badalona. El segon volum de la trilogia, El trànsit de les fades (2001), rebé el premi de la Crítica, i el tercer, El metall impur (2006), el premi Sant Jordi 2005. Posteriorment, ha publicat La casa tapiada (2024), un quart volum del cicle L’atzar i les ombres.

També és autor del recull de contes Zapata als Encants (1999) i les novel·les L’home que va estimar Natàlia Vidal (2003, premi Prudenci Bertrana), Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres? (2008), La pastoral catalana (2010, premi Carlemany 2009 i Crítica Serra d’Or de novel·la 2011), reflexió crítica sobre la pròpia generació, El desertor en el camp de batalla (2013) i Els vulnerables (2018).

Comentarista polític a la premsa, ha col·laborat en els reculls d’escrits de sàtira política Fot-li que som catalans (2005), Fot-li més que encara som catalans (2006) i Fot-li al procés (2017), juntament amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol. També és autor de Cop de CUP. Viatge a l’ànima i les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular (2012). Dins d’aquesta formació, fou elegit diputat en les eleccions del 27 de setembre de 2015 al Parlament de Catalunya, on presidí la mesa d’edat, i ocupà l’escó fins al final de la legislatura (octubre del 2017).