Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya.
Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya, on coincidí amb Pasqual Maragall i Miquel Roca, i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat. El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés. Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys, durant els quals també fou secretari general del Patronat Català pro Europa. Membre numerari de l'Institut d’Estudis Catalans des del 1979 i vicepresident de la Internacional Liberal des del 1990, el 2004 abandonà la política europea i fou escollit senador per a la legislatura 2004-08.
És autor de El Parlament Europeu (1989), L’Acta Única Europea (1989) i Unió Europea (1991), a més de llibres i articles sobre economia. Després del seu pas pel Senat, ha estat nomenat president de la Consultoria Europea Axis, i és també professor d’integració Europea a la Universitat Pompeu Fabra. En 2012-16 fou president del CIDOB succeint Narcís Serra, on fou rellevat per Antoni Segura. Acabat el mandat de quatre anys (maig del 2016), renuncià a la reelecció.
Ha estat guardonat amb el títol de Commendatore dell’Ordine al Merito della Repubblica Italiana (1999), la Gran Creu d’Isabel la Católica (2006) i la Creu de Sant Jordi (2011).