Arnaldo Otegi Mondragón

(Elgoibar, Guipúscoa, 6 de juliol de 1958)

Arnaldo Otegi Mondragón (2006)

© Kaosenlared.net

Polític basc.

Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA. La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros. El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar. Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987. Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez i Cisneros.

El 1990 fou posat en llibertat, després de complir la meitat de la condemna. Quatre anys després encetà l’activitat política com a candidat d’Herri Batasuna en les eleccions basques. La decisió del Tribunal Suprem, el 1997, d’empresonar la mesa nacional de la formació abertzale suposà el seu pas a la cúpula com a nou portaveu. Com a tal firmà el pacte de Lizarra amb el PNB i EA el setembre de l’any següent, cosa que desembocà en una treva d’ETA. Després del fracàs d’aquest intent de pacificació, i amb l’acord entre el PP i el PSOE d’il·legalitzar la formació abertzale, continuà fent de portaveu i també de diputat d’Euskal Herritarrok i de la seva successora, Batasuna, organitzacions de les quals fou líder destacat.

El jutge Baltasar Garzón l’acusà aleshores de formar part de l’entramat d’ETA, seguint la tesi que la branca política també hi estava integrada. Fruit d’això Otegi fou detingut i empresonat el 2005, però evità la presó pagant fiança. La il·legalització d’Herri Batasuna impedí que es presentés a les eleccions basques d’aquell any, però continuà fent de portaveu. Els anys 2006 i 2007 es repetiren les detencions i les imputacions d’enaltiment del terrorisme, d’injúries a la corona i amenaces, seguides de diversos períodes de detenció i d’excarceració previ pagament de les corresponents fiances. El juny del 2007 fou novament condemnat per enaltiment del terrorisme a una pena de presó que complí fins el setembre de l’any següent, que fou excarcerat. Novament detingut l’octubre del 2009, fou sotmès a judici i, el març de l’any següent, condemnat a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme. El desembre del 2010 l’Audiència Nacional el declarà absolt d’aquest delicte.

El març del 2011 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) multà l’Estat espanyol per haver obstruït la llibertat d’expressió amb motiu de la condemna del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional contra Otegi per un delicte d’injúries a la corona l’any 2003. Novament encausat el juny del 2011, juntament amb sis dirigents més de l’esquerra abertzale, per haver intentat reconstruir Batasuna, el setembre del 2011 l’Audiència Nacional el condemnà, junt amb altres dirigents abertzales, a deu anys de presó per un delicte d’integració a banda armada, pena que el Tribunal Suprem li rebaixà a sis anys i mig (2012). En el congrés fundacional de Sortu (2013) fou elegit secretari general malgrat la seva condició de pres (reelegit el 2017). L’1 de març de 2016 fou alliberat, bé que l’Audiència Nacional li havia imposat l’inelegibilitat i la inhabilitació de deu anys, mesura que la junta electoral mantingué i el Tribunal Constitucional ratificà en negar-li concórrer com a candidat en les eleccions al parlament del País Basc del setembre del 2016. El novembre del 2018 el TEDH dictà una sentència favorable a Otegi i a quatre demandants més davant el recurs presentat el 2015 contra la seva condemna a presó, en dictaminar que els condemnats no havien tingut un judici just. El desembre del 2020 el Tribunal Suprem ordenà a l’Audiència Nacional repetir el judici.