Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona. Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961. Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de L.Kubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets. Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires (1966) i una Copa del Generalísimo (1963). A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada situació econòmica de l’entitat mitjançant la venda dels terrenys de l’antic camp de les Corts, en una complexa operació amb l’ajuntament iniciada l’any 1962 i completada l’any 1966. El 1965 fou reelegit en el càrrec i el 1966 creà el trofeu Joan Gamper en record del fundador del club. Deixà la presidència del Barça al gener del 1968.