Ingressà al noviciat dels framenors caputxins a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana. Compaginà la seva tasca com a director al Col·legi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana. L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista. Posteriorment, començà la seva tasca com a consiliari de Pax Christi.
Fou nomenat provincial dels framenors caputxins de Catalunya el 1963. En aquest càrrec, jugà un paper clau en els fets de la Caputxinada del 1966. Impulsà iniciatives diverses, vinculades a la pau i a favor de l’ecumenisme, com la fundació de l’Institut Víctor Seix de Polemologia, i fou membre del jurat per a la concessió del Memorial Joan XXIII. Després d’exercir de superior de la fraternitat caputxina de Pompeia, l’any 1984 fundà el Centre Ecumènic de Catalunya, del qual fou president.
President de la Unió de Religiosos/es de Catalunya (URC), promogué el primer Congrés de Vida Religiosa a Catalunya, fou soci fundador de la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 per al diàleg interreligiós amb vista als Jocs Olímpics a través del Centre Abraham. El 1997 presidí la comissió encarregada d’elaborar l’avantprojecte de Centre Interreligiós / Servei Municipal d’Atenció a Persones i Agrupacions Religioses de Barcelona. L’any 2000, juntament amb Enric Capó, representà la ciutat a la cimera del mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.
L’any 2010 li foren concedits el Premi en convivència i diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions (GTER) i la Creu de Sant Jordi, i el 2016 rebé el premi de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).