i Enrique Vila-Matas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas
© Paula de Parma/www.enriquevilamatas.com
literatura lit
Escriptor en llengua castellana.
Barcelona, Barcelonès, 31 de març de 1948

S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i col·laboracions periodístiques. La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat.

Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada (1977) i Impostura (1984), i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Suicidios ejemplares (1991), El viaje vertical (1999, premi Rómulo Gallegos 2001), Bartleby y compañía (2000, premi Ciutat de Barcelona), El mal de Montano (2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis a la millor novel·la estrangera editada a França del 2003), París no se acaba nunca (2003), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dietario voluble (2008),Dublinesca (2010, premis Jean Carrière i Bottari Lattes Grinzane 2011), Perder teorías (2010) i Kassel no invita a la lògica (2014).

Bé que sovint en la seva obra les fronteres entre narrativa i assaig resulten difuses, hom pot classificar en aquest gènere El viajero más lento (1992), Desde la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003), El viento ligero en Parma (2004), Y Pasavento ya no estaba (2008), Una vida absolutamente maravillosa (2011), Aire de Dylan (2013) i Marienbad électrique (2015). El 2008 fou condecorat amb la Legió d’Honor francesa. La seva obra ha merescut els premis  Formentor (2014), de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (2015) i Nacional de Cultura del CoNCA (2016).

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2016-03-15
Llegir més...