Llicenciat en filologia catalana (1995), fou delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya (2000-03), treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca, Ara i Ara Balears, on escriu un article diari des de la seva fundació (2010 i 2013, respectivament). Com a poeta es donà a conèixer molt jove amb el volum Rafel (1994), formalització de l’experiència de la mort d’un amic adolescent, i la seva obra poètica, sempre presidida per una notable maduresa, continuà a Apoteosi del cercle (1997, premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel), Mula morta (2001), El benestar (2003, guardonat amb el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona), La part visible (2009, premi Carles Riba 2008), La netedat (2018, premi Crítica Serra d’Or de poesia 2019) i Sala Augusta seguit de Llengua materna (2025).
Com a narrador publicà la novel·la experimental L’extinció (1999, premi Documenta), i aconseguí una bona recepció crítica i de públic amb Sara i Jeremies (2002, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga), en què l’amor i el mal marquen el transcurs d’una vida. Posteriorment ha publicat en el mateix gènere La pell i la princesa (2004, premi Josep Pla); Nit de l’ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010); Crim de sang (2012, premi Sant Jordi 2011), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l’estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013), recreació de l’amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; La malcontenta (2015), una història de revenja en la Mallorca rural del segle XIX, Reis del món (2020), en què explora l’amistat entre l’orientalista Joan Mascaró i el banquer Joan March, Ràbia (2022, premi Òmnium) i El federal (2024), sobre la revolta federalista de la Bisbal d’Empordà del 1869.
Formà part del nucli generacional anomenat Els Imparables i ha col·laborat en el llibre col·lectiu, juntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano, Dogmàtica imparable. Abandoneu tota esperança (2005). A la segona meitat de la dècada de 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’any 1996 rebé el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996) en reconeixement a la seva tasca de defensa i promoció de la llengua catalana a les Illes Balears. El 2020 fou elegit membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.