i Sebastià Alzamora i Martín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sebastià Alzamora i Martín

Sebastià Alzamora i Martín
© Salon du Livre. Paris
literatura lit
Escriptor.
Llucmajor, Mallorca, 6 de març de 1972

Llicenciat en filologia catalana (1995), fou delegat del llibre de la Generalitat de Catalunya (2000-03), treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara, des de la fundació del qual hi escriu un article diari. Com a poeta es donà a conèixer molt jove amb el volum Rafel (1994), formalització de l’experiència de la mort d’un amic adolescent, i la seva obra poètica, sempre presidida per una notable maduresa, continuà a Apoteosi del cercle (1997, premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel), Mula morta (2001), El benestar (2003, guardonat amb el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona), La part visible (2009, premi Carles Riba 2008) i La netedat (2018).

Com a narrador publicà la novel·la experimental L’extinció (1999, premi Documenta), però aconseguí una bona recepció crítica i de públic amb Sara i Jeremies (2002, premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la), en què l’amor i el mal marquen el transcurs d’una vida. Posteriorment ha publicat en el mateix gènere La pell i la princesa (2004, premi Josep Pla), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), que obtingué el premi Sant Jordi 2011, obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l’estiu del 1936 a Barcelona, Dos amics de vint anys (2013), recreació de l’amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu i La malcontenta (2015) una història de revenja en la Mallorca rural del segle XIX.

Formà part del nucli generacional anomenat “Els imparables” i ha col·laborat en el llibre col·lectiu, juntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano, Dogmàtica imparable. Abandoneu tota esperança (2005). A la segona meitat de la dècada del 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2018-02-12
Llegir més...