Antoni Soler i Guasch

Toni Soler
(Figueres, Alt Empordà, 4 de juny de 1965)

Toni Soler

Ara.cat

Periodista, humorista i realitzador de televisió conegut com Toni Soler.

Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris Avui (1987-90) i El Observador. El 1995 entrà a Ràdio Barcelona, on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat, dirigit per Andreu Buenafuente, amb el qual continuà col·laborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya, a partir de l’any 1995. Columnista del diari La Vanguardia, és un dels principals impulsors i col·laboradors del diari Ara, publicat des del novembre del 2010.

En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele, el primer programa dirigit per ell, que el 1998 fou guardonat amb un premi Ondas. El 2000 començà el programa radiofònic, també d’humor i actualitat, Minoria absoluta, emès per RAC1, guardonat amb el premi Gaziel de periodisme (2003), els premis Ciutat de Barcelona i Ondas (2006) i el Premi Nacional de Comunicació, en l’apartat de radiodifusió (2008). El 2006, després de Set de nit i Set de notícies, programes televisius de curta durada en els quals traslladà el format de Minoria absoluta, s’inicià la retransmissió de Polònia, paròdia de l’actualitat política catalana i espanyola que obtingué un gran èxit i que el 2007 rebé també un premi Ondas. En 2008-17 s’emeté, amb la mateixa fórmula paròdica, Crackòvia, sobre l’actualitat esportiva, en la direcció de la qual també participà. Des del setembre del 2017 dirigeix i presenta el programa humorístic d’actualitat Està passant a Televisió de Catalunya. El 2006 creà la productora Minoria Absoluta, que produeix els programes televisius en què ha participat. 

És autor de llibres de temes i gèneres diversos, entre els quals hi ha les novel·les d’història i política ficció Pretèrit imperfecte (1994) i L’última carta de Companys (2009); la crònica política Roca, l’últim segon (1995); les narracions Els mals moments (1996); una Història de Catalunya (modèstia a part) (1997); Amb llengua o sense (2008), assaig sobre la situació del català i el seu futur; L’última carta de Companys (2009) i El 14 d’abril. Macià contra Companys (2011, a partir del guió de la pel·lícula del mateix títol de Manuel Huerga del qual fou autor), ficcions novel·lades sobre aquests dos líders polítics; a més dels humorístics Diccionari poc útil (1997) i Vota’m inútil! (2003). També ha escrit Badalona davant del mirall (2000), Minoria Absoluta al país del tripartit (2005), La Penya en 75 paraules (2006), El llibre mediàtic de Polònia (2007), Cabòries! La volta al Polònia en 80 gags (2008), El tumor (2018), una crònica de l’experiència viscuda arran de la malaltia del seu pare, i Un bon cel. El zelador d’Olot (2020), una reflexió sobre la mort a partir d’un cas real de crònica negra. L’any 2016 impulsà la revista trimestral de divulgació històrica El Món d’Ahir, publicada exclusivament en paper, que el 2018 rebé el premi a la millor revista de l’any de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.

És fill de l’escriptora Carme Guasch i germà de l’escriptora Sílvia Soler.