i Jean-Claude Trichet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jean-Claude Trichet

Jean-Claude Trichet
© EADS
economia econ
Economista francès.
Lió, Roine, 20 de desembre de 1942

Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances. Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia (1978-81). Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993.

El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor (1987). Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França, càrrec que ocupà fins el 2003.

També fou president del Consell de Política Monetària del Banc de França, i des del 1998, membre del Consell de Governadors del Banc Central Europeu. La seva trajectòria professional patí un entrebanc quan hom l’acusà d’haver participat en la falsificació de la comptabilitat de l’entitat financera Crédit Lyonnais en 1990-91, acusació de la qual restà absolt el 2003. Aquest any fou elegit per al càrrec de governador del Banc Central Europeu per un període de vuit anys en substitució de Willem Duisenberg.

Els darrers tres anys del seu mandat (2008-11) foren especialment convulsos a causa de la crisi econòmica global provocada pel col·lapse financer. Malgrat la crisi, l’any 2008 impulsà una pujada dels tipus d’interès que fou molt criticada per considerar que era contraproduent en un moment de recessió molt profunda, política que poc després hagué de modificar. A banda, hagué d’aprovar mesures per a evitar l’ensorrament del sistema bancari europeu. 

Sota la seva responsabilitat fou aprovat un fons de rescat de Grècia, Irlanda i Portugal, afectats per un deute públic molt elevat que es trobaven en la impossibilitat d’afrontar, per tal d’assegurar l’estabilitat de l'euro. Especialment discutida, però, fou la seva decisió d’ampliar el fons d’ajut a Itàlia i Espanya, estats que es trobaven en una situació similar, amb un programa de compra de deute, decisió que provocà fortes reticències d’Alemanya, i també grans tensions en la cúpula del BCE, que provocaren la dimissió de l’economista en cap de la institució.

Ha rebut nombroses distincions, entre les quals la Legió d’Honor francesa, la Creu del Mèrit del govern de la República Federal Alemanya i el premi Carlemany (2011) de la ciutat d’Aquisgrà a la unitat Europea. Fou succeït al front del BCE l’1 de novembre de 2011 per Mario Draghi.

Col·laboració: 
CRP
Llegir més...