Combaté en l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial i el 1943 fou fet presoner pels aliats a Tunis i traslladat als EUA, on estudià anglès i gestió empresarial. Després de tornar a la República Federal Alemanya (1946) i fer un curs de llibreter, i el 1947 succeí el seu pare i el seu oncle en la direcció de l’editorial Bertelsmann, fundada i propietat de la família Mohn de feia cinc generacions. Durant els trenta-quatre anys que ocupà el càrrec convertí l’editorial en una de les primeres empreses del sector del món. El 1950 creà el primer ‘Cercle de Lectors’, fòrmula que constituí una de les claus del seu èxit i que exportà als països on l’empresa tenia representació (a l’Estat espanyol, des del 1962). Instituí (1970) un sistema d’incentius entre els treballadors basat en la participació en els beneficis de l’empresa. El 1971 convertí l’editorial en el grup de comunicació Bertelsmann AG. El 1977 creà la Fundació Bertelsmann, on el 1993 transferí la major part de les accions de l’empresa. El 1981 deixà la direcció de l’empresa i passà a presidir-ne el consell d’administració, i des del 2000 presidí la Fundació Bertelsmann. Rebé nombroses distincions, entre les quals la Gran Creu del Mèrit de la República Federal d’Alemanya (1994), el Hanns Martin Schleyer-Preis (1998) i el premi Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats (1999). Fou membre honorari del Club de Roma (1996) i ciutadà honorífic d’Alcúdia (2005), on tingué una segona residència i contribuí a la construcció de la biblioteca de Can Torró, que li valgué la Medalla d’Or de les Illes Balears.