Els processadors d’efectes musicals foren els primers equips a utilitzar el mostreig i la quantificació del senyal d’àudio, pel fet que el tractament numèric de les dades feia molt més flexibles i controlables els efectes sonors que no pas el tractament analògic dels sistemes convencionals. Les primeres propostes de sistemes per a enregistrar els senyals d’àudio en format digital i en cinta magnètica són de la fi dels anys seixanta i de començament dels setanta. La majoria d’aquestes propostes, que només tingueren un cert ressò en el camp professional, consistien a modificar els sistemes d’enregistrar el senyal de vídeo introduint les mostres d’àudio en la part corresponent a les línies del senyal de televisió. L’any 1982, fruit d’una col·laboració entre les multinacionals Sony i Philips, fou presentat comercialment el sistema de disc compacte (CD). El CD substituí ràpidament el disc de vinil gràcies a la seva gran fidelitat, però sobretot perquè podia ésser manipulat sense tanta cura com la que exigia el de vinil tot mantenint inalterada la qualitat del so. El CD obrí el camí a la implantació d’altres sistemes d’enregistrament i de reproducció d’àudio digital, tant professionals (DASH, PRO-DIGI) com domèstics (DAT, MiniDisc, DCC).
m
Electrònica i informàtica