cajun

m
adj
Música

Dit de la música popular de les zones rurals de l’estat de Louisiana (EUA).

És una barreja de cançó tradicional francesa del s. XVIII i música folklòrica dels S dels EUA que s’originà a les àrees pantanoses de l’W de Nova Orleans, on exiliats francesos provinents d’Acàdia (Canadà) establiren les seves colònies. Allí cuidaren zelosament la seva cultura fins que es veié inevitablement influïda per l’anglòfona. Tingué el seu màxim desenvolupament durant els anys trenta del segle XX i els seus instruments més emblemàtics són l’acordió (introduït el 1920) i el violí. L’idioma en què s’interpreten les cançons és una parla dialectal que inclou elements del francès i de l’anglès. Alguns dels exponents d’aquest estil són: Beausolei, Nathan Abshire, Magnolia Sisters i Wallace “Cheese” Read.