commutació de circuits

f

Tècnica de commutació en què els nodes d’una xarxa telefònica (centrals de commutació) estableixen un circuit o enllaç físic definit, durant una trucada, entre el terminal que origina la trucada i el terminal destinatari.

La implantació progressiva de sistemes digitals avançats a les artèries principals de les xarxes tendeix a relegar aquesta tècnica.