La difusió de l’expressió té l’origen en l’anomenat Informe Brundtland, encarregat per les Nacions Unides i fet públic el 1987. Per tal d’ésser efectiu, el desenvolupament sostenible comporta diverses mesures: utilització racional dels recursos per a evitar-ne el ràpid exhauriment, eliminació o reducció al màxim del potencial contaminant de les energies, reaprofitament dels residus industrials o del consum, protecció activa d’espais naturals, etc. El nivell de degradació mediambiental, les perspectives d’empitjorament i la necessitat d’una acció internacional concertada per a evitar-lo portaren a la celebració de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient (Rio de Janeiro, 1992), a la qual han seguit altres de similars. La trobada evidencià sobretot les grans dificultats en l’aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible a causa de les posicions que, a grans trets, separaven els estats rics dels pobres.
m
Economia
Ecologia