etnometodologia

f
Sociologia

Corrent sociològic que té per objecte l’estudi de com la gent dóna sentit a allò que els altres diuen i fan en el curs de la interacció social quotidiana.

L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre. El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent. La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses”. L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social. En aquestes interaccions intervenen elements subjectius, però l’etnometodologia vol estudiar la intersubjectivitat, i fer una anàlisi del llenguatge, eina mitjançant la qual s’expressa el sentit de l’acció dels homes.