i funcionalisme estructural | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

funcionalisme estructural

estructuralfuncionalisme
substantiu masculím
Antropologia
estructuralfuncionalisme
antropologia antrop
Escola d’anàlisi antropològica associada principalment a l’antropologia social britànica i la influència teòrica de Radcliffe-Brown i alguns dels seus deixebles de més renom.

Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta. Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre. Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme (psicològic o psicoanalític) de Malinowski i els seus seguidors més propers. Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era eminentment social i constituïda per una xarxa de relacions socials i d’institucions públiques, a través de les quals es mantenia i enduria el conjunt de la societat. La “funció”, d’altra banda, era la forma en què aquestes relacions socials i institucions contribuïen al funcionament estable i harmònic de la societat, concebuda, doncs, com un tot complet que s’autoperpetua eternament, lluny de trasbalsos i sotracs. Els treballs dels seus seguidors diferiren d’aquests plantejaments teòrics inicials, però mantingueren aquesta visió pacífica i harmònica de les societats que estudiaven, gairebé sempre africanes. Aquesta caracterització estàtica i no històrica de Radcliffe-Brown no fou capaç d’analitzar els conflictes que es produeixen a l’interior de qualsevol comunitat, així com les modificacions que s’anaven succeint —com a conseqüència d’aquestes mateixes alteracions internes o bé per influències externes—. Així, una de les crítiques més dures que aquesta escola rebé fou el fet que elimina de la seva anàlisi tot allò relacionat amb la presència colonial. Els seus membres han estat acusats sovint de col·laborar amb el colonialisme, ja que oferien una imatge gairebé idíl·lica d’una societat tancada que, de fet, era dominada políticament per la metròpolis colonial. Com a resposta, l’antropologia social britànica modificà els seus plantejaments i es deixà influir notablement per perspectives teòriques més dinàmiques i sensibles a l’evolució històrica i als conflictes de les societats, com l’antropologia marxista o l’anomenada teoria de l’acció.

Col·laboració: 
JBeC / JMiP
Llegir més...