i llinatge | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

llinatge

substantiu masculím
Antropologia
antropologia antrop
Grup de persones que formen una unitat social pel fet de poder remuntar el seu origen a un mateix avantpassat comú conegut.

Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents. L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres (exogàmia), encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general. Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa (i després, l’antropologia cultural nord-americana) des dels anys quaranta fins als seixanta. Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup d’agnats, morts o vius, el parentiu mutu dels quals pot traçar-se genealògicament —a diferència d’un clan, on el vincle amb l’avantpassat comú no pot resseguir-se genealògicament i aquest és una mena de figura mítica—. La pertinença a un llinatge pot ser transmesa per via masculina (patrilineal) o femenina (matrilineal). La primera fórmula dóna com a resultat patrillinatges; la segona, matrillinatges. En tots dos casos els grups són mixts, encara que la condició de pertinença es rebi a partir dels homes o bé de les dones.

Col·laboració: 
JBeC / JMiP
Llegir més...