Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu, designa els grups d’estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990. Progressivament, anaren dominant el país, fins que l’any 1996 arribaren a controlar el govern. Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país. El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’Ossama bin Laden i d’Al-Qā‘ida, fet que li reportà l’hostilitat immediata dels EUA —que el 1998 atacaren l’Afganistan com a resposta a la negativa de lliurar Bin Laden— i la imposició de sancions per l’ONU (1999). La rígida teocràcia dels talibans –inicialment ben acollida perquè posà fi a les lluites de faccions i a la corrupció dels anteriors governs– es traduí en la persecució sense concessions de qualsevol forma de dissidència, el relegament de la dona a una condició de subordinació total, la reglamentació estricta de la vida quotidiana i l’eliminació de qualsevol referència no islàmica, com mostrà la destrucció de les estàtues budistes de Bāmīān (2000).
Després dels atemptats de l’onze de setembre de 2001, els EUA, al capdavant d’una coalició internacional, enderrocaren al novembre el règim talibà. La major part dels dirigents talibans (entre els quals hi havia el líder suprem, el mul·là Omar) aconseguiren escapar, com també ho féu Bin Laden. L’expulsió dels talibans al Pakistan després de l’ofensiva occidental en comportà la reorganització a la província fronterera del Wazīristān i la represa dels atacs. Dirigits pel mul·là Omar (del qual hom n’ignorava el parador), des del Pakistan els talibans recuperaren progressivament el control d’extenses zones de l’Afganistan, molt especialment a les zones del sud del país, i llançaren diversos atacs sobre la capital, Kābul. Per tal de frenar l'avanç talibà, el 2005 el govern afganès proposà una amnistia en canvi de respectar el govern constituït, però la corrupció i la inoperància de les forces governamentals afavoriren l’enfortiment de la insurgència.
Simultàniament, les províncies frontereres del Pakistan han esdevingut en la pràctica un santuari dels talibans, fet afavorit per la guerra de l’Iraq (2003), que estimulà el sentiment antioccidental i l’auge de l’islamisme radical en bona part de la població pakistanesa. Les zones del Pakistan controlades per la insurgència talibana, d’on provenen moltes de les ofensives contra el govern de Kābul, com també els atacs i atemptats suïcides contra el que es consideren interessos occidentals o antiislàmics al mateix Pakistan, es troben així mateix regides per una aplicació estricta de la llei islàmica, que ha afavorit incidents com el de l’atemptat sobre l’activista Malala. D’altra banda, l’actitud dels diversos governs pakistanesos, i molt especialment de l’exèrcit, ha estat sovint marcada per una política contemporitzadora amb els talibans, malgrat les pressions dels EUA.
Malgrat que els atacs aeris nord-americans han mort diversos líders talibans (Baitullāh Mehsūd el 2009 i Hakimullāh Mehsūd el 2013), molts indicis apunten a la inevitabilitat de les negociacions entre ambdues parts per a desbloquejar el conflicte, com semblà posar de manifest l’obertura d’una oficina talibana a Doha (Qatar) al juny del 2013. Al juliol del 2015, amb la mediació del Pakistan, tingueren lloc les primeres converses oficialment reconegudes entre els talibans i el govern afganès. D’altra banda, l’hermetisme sobre el lideratge dels talibans ha donat lloc a nombroses especulacions sobre presumptes divisions i enfrontaments interns. Al juliol del 2015 els talibans confirmaren que el mul·là Omar havia mort el 2013, i que n’havien ocultat la mort durant dos anys. També revelaren la identitat del seu successor, el mul·là Akhtar Mansour. Mansour morí al maig del 2016 a la frontera de l'Afganistan amb el Pakistan a conseqüència de l'atac d'un dron nord-americà. Pocs dies després, fou anunciat la designació d'un nou líder, Mawlawi Haibatullah Akhundzada.