Jordi Arbonès i Freixas

Nif (pseud.)
(Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 2 de setembre de 1956)

Escriptor.

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura. Col·labora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif, i treballa de guionista en documentals televisius.

Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats Carn a les bèsties (1991, premi Documenta), Ruleta dolça (1994) i No era la meva lletra (1999), i de les novel·les L’agulla de plata (1997), L’escala de Richter (2001, premi Carlemany), Matèria fràgil (2002, premi Prudenci Bertrana) i Cavaller de fortuna (2006). És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les comarques gironines, a mig camí entre l’assaig i la descripció: L’Empordà, terra de pas (1997), Girona. El pes de la metròpoli (2003), 1001 curiositats de la Costa Brava (2016) i Camí de ronda (2019), a més de La Catalunya residual (1999). Amb Felip Solé ha publicat la ficció política Boira negra a Barcelona (2016).