Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català. Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya (1974), als Andes de Bolívia (1978) i a l’Ahaggar algerià (1979 i 1980).
L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil. El 25 d’agost de 1985, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, formà part de la primera cordada d’alpinistes catalans que feu l’Everest. Tres dècades després, el 27 de juliol de 2017, assolí el cim del Broad Peak i es convertí en el primer català a coronar els 14 vuit mil del planeta sense oxigen artificial.
La primavera del 1993 tornà a fer l’Everest, aquesta vegada sense oxigen, i la tardor del mateix any escalà la ruta Britànica del Shisha Pangma. El 1996 obrí una nova ruta al Cho Oyu, vuit mil que repetí com a guia el 1997. La resta d’ascensions als vuit mil foren les del Makalu (1998), el Gasherbrum II (1999), el Lhotse (2001), el Manaslu (2011), l’Annapurna (2012), el Dhaulagiri (2012), el K2 (2012), el Kangchenjunga (2013) i el Gasherbrum I (2013).
L’any 1986 escalà a la Patagònia i el 1988 formà part de l’expedició catalana al K2. Altres ascensions destacades són les del Broad Peak Nord (1990), el cim verge del Tarraco Kangri (1991) i una nova ruta al Broad Peak Central (1992). També ha fet els cims més alts d’Amèrica del Sud (Aconcagua, 1989) i d’Àfrica (Kilimanjaro, 1995).
L’any 2000 participà en l’expedició a l’Everest del programa de TVE Al filo de lo Imposible per a realitzar un documental sobre l’ascensió a l’Everest, el 1924, dels alpinistes anglesos George Mallory i Andrew Irvine. L’any 2004 rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) com a integrant de l’expedició Catalans al K2 - Magic Line 2004. Per la seva banda, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) l’ha distingit en diverses ocasions per les seves ascensions als cims de vuit mil metres.
Ha realitzat documentals de muntanya i reportatges fotogràfics, i ha rebut diversos reconeixements, com el premi de la Federació Espanyola de Muntanya (FEM) pel documental Això és Patagònia (1987), el premi Sarrio per Thalay Sagar (1989) i el premi al millor realitzador espanyol del Festival de Torelló per Thalay Sagar (1990) i per En el centro del Universo: Mount Kailash (1997). L’any 2016 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.