Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford.
El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ (acrònim en hongarès d’Aliança de Joves Demòcrates), al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental. Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa.
Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum Democràtic Hongarès, de centredreta, emprengué una política econòmica de clar accent liberal, retallant impostos i despesa pública i reduint dràsticament l’administració de l’Estat, cosa que el feu objecte de dures crítiques malgrat significatives millores aconseguides en els indicadors macroeconòmics (dèficit, deute, inflació i PIB), poc perceptibles, tanmateix, en les condicions de vida dels ciutadans corrents.
En política exterior, presidí l’ingrés a l’OTAN (1999), facilità que les potències occidentals establissin a Hongria la base d’operacions en la intervenció a Kosovo i accelerà les condicions d’ingrés d’Hongria a la Unió Europea. El 2001 impulsà també una discutida llei per la qual els membres de minories hongareses en altres estats europeus veïns podien gaudir dels serveis públics hongaresos.
La seva forma de governar acusadament personalista, d’altra banda, suscità també freqüents acusacions d’autoritarisme, que, juntament amb diversos casos de corrupció, precipitaren la derrota enfront els socialistes el maig del 2002. Cap de l’oposició, el 2006 concorregué sense èxit a les eleccions legislatives, però, tanmateix, el 2007 fou reelegit líder del FIDESZ, el qual, en les eleccions legislatives de l’abril del 2010, derrotà clarament els socialistes per una majoria de dos terços que li possibilità retornar al càrrec de primer ministre, aquest cop al capdavant d’un govern format exclusivament per membres del seu partit.
Aquesta majoria li permeté, l’abril del 2011, aprovar al Parlament una nova Constitució amb els vots només del seu partit. L’oposició liberal i d’esquerres qualificà el nou text de reaccionari per les referències al cristianisme com a part indissoluble de la identitat nacional, per l’exaltació de la família tradicional, la prohibició explícita de l’avortament i la privació de drets als homosexuals. Enfrontat sovint amb la Unió Europea per aquestes i altres mesures, i per la nova Constitució aprovada el 2012, que segons els crítics reduïa els controls sobre el govern, la seva política econòmica, titllada de populista, també resulta controvertida. Fou reelegit en les eleccions parlamentàries de l’abril del 2014 al capdavant del FIDESZ amb una àmplia majoria.
En la nova legislatura, coincident amb la crisi dels refugiats i immigrants provocada per la guerra de Síria que afectà la Unió Europea, centrà la seva política en el discurs antiimmigració. Conjuntament amb altres estats de l’Europa de l’Est, mostrà una hostilitat frontal contra les directrius europees que establien quotes d’acolliment de refugiats. Aquesta posició li comportà dures crítiques internacionals, però a l’interior li reportà un important suport, com es posà de manifest en les eleccions de l’abril del 2018, en les quals el FIDESZ s’aproximà al 50% dels vots, fet que li assegurà un tercer mandat consecutiu. Al març del 2019 el Partit Popular Europeu aprovà la suspensió del FIDESZ per la vulneració reiterada dels drets fonamentals per part del govern hongarès.