i Jordi Dauder i Guardiola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Dauder i Guardiola

Cinematografia
Jordi Dauder en una escena d'Azaña
© Valentí Films
cinematografia cin
Actor, escriptor i activista polític.
Badalona, Barcelonès, 23 de juliol de 1938 — Madrid, 16 de setembre de 2011

Biografia. Activisme d’esquerres

Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània. No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra: participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès.

De retorn a Barcelona, fundà la llibreria Eina a Badalona i fou cofundador de la revista política d’esquerres El Viejo Topo (1976-82), en la qual també col·laborà. Les seves inquietuds literàries el portaren a impulsar, amb altres, la revista de crítica Quimera l’any 1980, on col·laborà sovint. Fou autor de la novel·la El estupor (1996), i també de contes i poemes.

El seu activisme d’esquerres s’intensificà i esdevingué més públic els primers anys del segle XXI: fou un opositor significat a la guerra de l’Iraq (2003), i el 2007 donà suport a les investigacions del jutge Baltasar Garzón sobre els crims del franquisme. L’any 2004 formà part de la candidatura d’Iniciativa-Verds en les eleccions al Parlament Europeu.

Trajectòria com a actor

Jordi Dauder no es professionalitzà com a actor fins a mitjan anys vuitanta. S'inicià en el teatre, àmbit en el qual, entre altres, participà en els muntatges següents:

  1. Medea (1983) d’Eurípides, dirigida per Núria Espert
  2. Els enamorats (1989)de Carlo Goldoni, dirigida per Calixto Bieito
  3. Un dia (1993) de M. Rodoreda, dirigida per Calixto Bieito
  4. La Celestina (1996) de Fernando de Rojas, dirigida per Hermann Bonnín
  5. El lector por horas (1999) de Josep Sanchis Sinisterra, dirigida per José Luis García Sánchez
  6. El alcalde de Zalamea (2000) de Calderón de la Barca, dirigida per Sergi Belbel
  7. La dama boba (2003)de Lope de Vega, dirigida per Helena Pimenta
  8. Via Gagarin (2003) de Gregory Burke, dirigida per Jesús Díez
  9. La entretenida (2005) de Miguel de Cervantes, dirigida per Helena Pimenta
  10. Don Gil de las calzas verdes (2007) de Tirso de Molina, dirigida per Eduardo Vasco
  11. Platonov (2009) d’Anton Čekhov, dirigida per Gerardo Vera

L’any 1988 començà les actuacions en el cinema, i es convertí en un dels actors secundaris més ben valorats del cinema espanyol. Entre altres, cal esmentar les següents pel·lícules:

  1. El amante bilingüe (1993), de Vicenç Aranda
  2. El pont de Varsòvia (1990), de Pere Portabella
  3. La punyalada (1990), de Jordi Grau
  4. Si te dicen que caí (1989), de Vicenç Aranda
  5. La teranyina (1990, premi Sant Jordi al millor actor espanyol de cinema, 1991), d’Antoni Verdaguer
  6. Havanera 1820 (1992) d’Antoni Verdaguer, 1993
  7. El perquè de tot plegat (1995), de Ventura Pons;
  8. Land and Freedom (1994), de Ken Loach
  9. Carícies (1998 premi Sant Jordi al millor actor català de cinema. 1997), de Ventura Pons
  10. Subjúdice (1997), de Josep M. Forn
  11. Amic/amat (1998), de Ventura Pons
  12. Els sense nom (1999), de Jaume Balagueró
  13. Sé quien eres (2000), de Patricia Ferreira
  14. Anita no perd el tren (2001), de Ventura Pons
  15. Amor idiota (2004), de Ventura Pons
  16. L’est de la brúixola (2005), de Jordi Torrent
  17. Cabeza de perro (2006), de Santi Amodeo
  18. La possibilité d’une île (2008), de Michel Houellebecq
  19. 199 recetas para ser feliz (2008), d’Andrés Waissbluth
  20. Azaña, (2008, premi Gaudí al millor actor principal), de Santiago San Miguel, que protagonitzà
  21. Camino (2008, premi Goya 2009 al millor actor secundari), de Javier Fesser

Premis

Per interpretacions:

  1. 1990 Pont de Varsòvia: premi Sant Jordi al millor actor espanyol de cinema
  2. 1991 La teranyina: premi Sant Jordi al millor actor espanyol de cinema
  3. 1996 Nissaga de poder: premi Fotogramas de Plata
  4. 1997 Carícies: premi Butaca al millor actor català de cinema
  5. 2008 Azaña: premi Gaudí al millor actor principal
  6. 2008 Camino: premi Goya 2009 al millor actor secundari
  1. 2008 Creu de Sant Jordi
  2. 2009 Premi de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
  3. 2009 Premi Plácido d’Honor al Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa
  4. 2010 Premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmica de Cinema de Catalunya

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...