Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959. Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977. En 1987-96 fou primer ministre. Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures. Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004. Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern. A l’abril fou elegit president de Malta.