Enginyer de camins, canals i ports i diplomat en administració d’empreses, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 1976. Començà la seva activitat política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès, i entre el 1985 i el 1988 treballà a l’assessoria del grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona. A partir d’aquell any s’incorporà com a director general de serveis comunitaris de la conselleria de benestar social de la Generalitat, on fou també president del consell d’administració de l’empresa pública ADIGSA fins el 1996.
En 1992-96 fou secretari general de la mateixa conselleria. El 1996 es dedicà especialment al partit, conjuntament amb Pere Esteve i Abad, i fou nomenat secretari d’organització de CDC. Ocupà aquest càrrec fins el 1999, any que Jordi Pujol i Soley el designà conseller de medi ambient.
El 2001 esdevingué conseller de política territorial i obres públiques, i l’any següent assumí, a més, la funció de portaveu del govern català. Amb el pas de CiU a l’oposició després de les eleccions catalanes del 2003, fou nomenat portaveu parlamentari de la federació. En el congrés de CDC de l’any següent fou designat vice-secretari general de relacions institucionals del partit.
Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2006 que novament deixaren CiU a l’oposició, continuà com a portaveu fins a l’octubre del 2007, que assumí el càrrec de secretari general adjunt. Reelegit com a diputat al novembre del 2010, succeint Joan Saura, al desembre assumí la conselleria d’interior en el govern presidit per Artur Mas i Gavarró. Exercí aquest càrrec fins al final de la legislatura (desembre del 2012). En la següent, fou rellevat en el càrrec per Ramon Maria Espadaler i ell ocupà el de conseller d’ocupació i empresa, exercit fins aleshores per Francesc Xavier Mena.