És l’únic fòrum basat en el diàleg obert i la participació equitativa, sense obligacions mitjançant un tractat, com és el cas de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i altres organismes comercials multilaterals. És constituït per 21 països membres, que sumen prop d’un terç de la població mundial (més de 2 600 milions d’habitants) i aproximadament el 60% del producte interior brut (PIB) mundial (19,2 bilions de dòlars), com també el 47% del comerç mundial. En són estats membres Austràlia, Brunei Darussalam, el Canadà, Xile, la Xina, Indonèsia, el Japó, la República de Corea, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, el Perú, la República de les Filipines, Rússia, Singapur, Taiwan, Tailàndia, els Estats Units d’Amèrica i el Vietnam. El fòrum es creà el 1989 per a fomentar el creixement de la zona, que és una de les més dinàmiques de la Terra. Els darrers anys del s. XX i el principi del XXI generà el 70% del creixement mundial. En el si de l’organització s’ha treballat per reduir aranzels i altres barreres comercials al llarg de la regió d’Àsia-Pacífic. Una clau per a assolir les metes són els anomenats Objectius de Bogor (1994), que fixen objectius per al lliure comerç, per al 2010, per a les economies industrialitzades i, per al 2020, per a les economies en desenvolupament. Aquests objectius foren assumits pels màxims representants dels països a la reunió que se celebrà a Bogor, Indonèsia, el 1994, i es fonamenten en tres pilars: la liberalització del comerç i de la inversió, el foment dels negocis i l’empresa, i la cooperació tècnica i econòmica. Tot i la seva finalitat declaradament econòmica, l’APEC s’ha vist cada cop més dominada per qüestions polítiques: així, ho foren les cimeres del 1994 i el 1999 pel conflicte de Timor i, a partir del 2001, per la coordinació en la lluita antiterrorista i les tensions amb Corea del Nord, si bé aquests anys els retrets mutus per les mesures proteccionistes i la intervenció monetària també introduïren fortes tensions, especialment entre els EUA i el Japó.