En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició. Presidida per Ascensió Figueres Górriz i, des de l'octubre del 2011, per
Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians. Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (2006), un primer volum del Llibre blanc de l’ús del valencià (2004), la Gramàtica normativa (2006) i el Corpus toponímic valencià (2009). Al gener del 2014 aprovà per àmplia majoria el Diccionari normatiu valencià, que contenia més de 93.000 entrades i que reconeixia explícitament que “valencià” i “català” eren denominacions compatibles, consultable des del febrer d'aquest any per internet i publicat en paper al setembre del 2016.
Al juliol del 2012 signà, per primer cop, amb l'Institut Ramon Llull (entitat oficial de la resta dels Països Catalans amb atribucions equivalents, llevat de la normativa) un conveni per al finançament de lectorats de català en tres universitats europees. Al maig del 2016 signà amb el TERMCAT un conveni de col·laboració per al desenvolupament de la terminologia en els diversos àmbits del coneixement. L'acord preveia l'intercanvi d'informació sobre els projectes terminològics i l'establiment de mecanismes per a afavorir l'adopció de formes comunes en els neologismes.