Robert F. Furchgott

(Charleston, Carolina del Sud, 4 de juny de 1916 — Seattle, Washington, 10 de maig de 2010)

Bioquímic i farmacòleg nord-americà.

Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord (1937) i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois. Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació (1989) vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F. Murad i J. Ignarro, amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular. Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element (EDRF, factor de relaxació endotelial) produït a l’endoteli dels vasos, que en relaxar la seva musculatura llisa provoca una vasodilatació. Posteriorment, els tres guardonats i el nicaragüenc Salvador Moncada, vinculat a la Universitat de Londres, especificarien, en recerques independents, que aquest element es tractava de l’òxid nítric. Prèviament, i conjuntament amb F.Murad, Furchgott ja havia descobert que l’acció vasodilatadora de la nitroglicerina i d’altres fàrmacs depèn de la formació de l’òxid nítric. Els descobriments d’aquests científics palesen el paper de l’òxid nítric com a mediador cel·lular universal en processos vasculars, neurològics i immunològics, molts encara pendents de concretar i que van obrint noves possibilitats terapèutiques; tanmateix, l’acció vasodilatadora del citrat de sildenafil (Viagra) en els vasos dels sins cavernosos del penis, es deu al fet que evita la degradació de l’òxid nítric. El premi s’atorgà anys més tard d’aquestes descobertes i sembla que l’èxit del citrat de sildenafil en el tractament de la impotència fou decisiu en el veredicte. Aquest premi, però, desfermà la polèmica dins la comunitat científica mundial per l’exclusió de Salvador Moncada, pioner en la identificació de la funció de l’òxid nítric. El 1996 rebé també el premi Lasker de recerca mèdica.