i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Política
ciències polítiques polít
Polític i jurista castellà.
Madrid, 18 de juny de 1940

Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París. Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica. Col·laborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia (1976), en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica. Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP. Participà en l’elaboració de la constitució del 1978. Retirat de la política activa, actualment és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les relacions internacionals. Membre del Tribunal Constitucional d’Andorra (2001-2003) i autor de diversos informes a favor d’una interpretació autonomista de la Constitució espanyola, a partir del 2000 s’anà distanciant del PP de José María Aznar. Es donà de baixa com a militant del partit al novembre del 2004. Ha estat guardonat amb el premi Blanquerna (1999), la Creu de Sant Jordi (2000), el Premio Jurídico Pelayo (2007) i el premi Persona i Democràcia de la Fundació Joaquim Xicoy (2009). Membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas des del 1991, l’any 2009 fou nomenat membre permanent del Consell d’Estat. És autor, entre altres, de El principio monárquico (1971), Ideas para moderados (1982), Idea de los derechos históricos (1991), Un sí para España y la Comunidad Económica Europea (1986), Memorias de estío (1993), La reforma del Senado (1996), El aguijón. Un relato de ficción (1997), Derechos históricos y Constitución (1998), Ideas sobre el problema vasco (2002), El Valor de la constitución (2003).

Col·laboració: 
RRS
Llegir més...