i Francesc Puigpelat i Valls | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Puigpelat i Valls

Literatura
literatura lit
Escriptor i periodista.
Balaguer, la Noguera, 25 de novembre de 1959

Llicenciat en filosofia i col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació. Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra (1990) i El moment d’abans (1990), gènere que continuà a L’obaga de la nit (1993), El país del fum i altres narracions (1995), La caça i l’amor (1995) i L’harmonia secreta; quatre narracions (1999).

Com a novel·lista, la seva obra començà a Els altres (1993) i prosseguí a Jocs de corrupció (1996, premi Joanot Martorell), Apocalipsi blanc (1999, premi Josep Pla), La pistola d’Abdul·là (2000), La màquina de les ànimes (2001), Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (2003, premi Josep Pin i Soler), L’últim hivern de Ramon Llull (2004), Els llops (2005, premi Carlemany), La segona mort de Jesús de Natzaret (2008), Faust, el terrorista (2011), El retorn de Macbeth (2013, premi de novel·la Ciutat d’Alzira 2012), Els últims dies del general Prim (2014), Història d’una dona en un Seat 600 (2015) i La pista d’una morta (premi Gregal 2017).

Ha conreat el gènere infantil i juvenil: Romeu i Julieta. Segona part (2014, premi Ramon Muntaner), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015), La nena que es va convertir en mòbil (2015, premi Josep Maria Folch i Torres), La Liliana al país de les coses perdudes (2017, premi Carmesina) i La ciutat secreta del Tokbal (2017, premi Gran Angular). L’any 2019 guanyà el premi Carlemany amb la novel·la La nedadora.

És també autor del llibre de viatges La ruta dels almogàvers (2001) i de Breu història del nacionalisme espanyol (2016, premi d’assaig Josep Irla), de divulgació històrica. Col·labora a la premsa i ha treballat com a guionista radiofònic. És autor, amb Joana Rubio, del llibre Com parlar bé en públic.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2019-01-25
Llegir més...