Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d’Iniciativa per Catalunya-Verds, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans. Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució.
En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat. No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 ni en les del Congrés dels Diputats del 2000. Aquest any Jordi Miralles fou elegit coordinador general, càrrec que ocupà fins el 2012, que fou substituït per Joan Josep Nuet.
El 2003 retornà a Iniciativa-Verds, però mantenint el seu caràcter de formació diferenciada i amb organització pròpia, i des d’aleshores n’ha format part de les successives coalicions electorals, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya i en les eleccions municipals, integrada, al seu torn, en les noves coalicions de l’esquerra sorgides el 2015 (Catalunya Sí que es Pot) i el 2017 (Catalunya en Comú Podem).
Tot i no ser favorable a una Catalunya independent, des que al principi de la dècada de 2010 l’anomenat procés independentista de Catalunya ha dominat el debat públic i ha donat pas a un conflicte crònic, les diverses sensibilitats dins EUiA amb relació al sobiranisme han donat lloc a tensions dins la formació, de les quals el coordinador general Joan Josep Nuet fou el cas amb més repercussió: encausat com a membre de la mesa del Parlament de Catalunya per haver permès una votació sobre el Referèndum de l’1 d’octubre, s’integrà al corrent Sobiranistes i l’abril del 2019 aconseguí l’escó al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya. Al juny abandonà el càrrec i la militància a EUiA. En el seu lloc fou designada una direcció col·legiada.