i Francesc Camps i Ortiz | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Camps i Ortiz

Política
Francesc Camps i Ortiz
© Corts Valencianes
ciències polítiques polít
Polític.
València, 28 d’agost de 1962

Llicenciat en dret, fou regidor de l’Ajuntament de València (1991-96), on fou primer tinent d’alcalde, delegat de Transports i president de l’empresa municipal de transports. Diputat al Congrés pel Partido Popular (1996-2002), en 1997-99 ocupà el càrrec de conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Posteriorment fou secretari d’estat d’Administracions Territorials (1999-2000) i delegat del govern al País Valencià (2002).

En les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2003, fou escollit president de la Generalitat Valenciana, després d’una forta pugna amb Eduardo Zaplana. Elegit president del PP valencià (2004), el 2005 pactà amb el Partit Socialista del País Valencià la reforma de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006, que fou aprovat per les Corts Valencianes el març de l’any següent. En les successives eleccions a les Corts Valencianes del 2007 i del 2011 revalidà la majoria absoluta al capdavant del PP, cosa que li permeté de ser confirmat en el càrrec.

Des del seu accés al càrrec accentuà l’assetjament a la llengua i la cultura valencianes amb disposicions polèmiques com ara el tancament dels repetidors de Televisió de Catalunya i també amb mesures restrictives en el camp de l’ensenyament. En l’àmbit econòmic tendí a reforçar els vincles amb Madrid, tot i que el 2011 donà suport amb les institucions catalanes a la construcció del Corredor Mediterrani.

El febrer del 2009, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón inicià les investigacions sobre l’anomenat “cas dels vestits”. Amb aquest nom hom designava una suposada subtrama del “cas Gürtel” de la qual presumptament el president Camps hauria rebut suborns en forma de vestits i altres regals. Imputat juntament amb persones del seu entorn, el Tribunal Superior de Justícia de València ordenà el processament de Camps el juliol de 2011, i el dia 20 del mateix mes, havent dimitit dos alts càrrecs del govern valencià, presentà al seu torn la dimissió com a president de la Generalitat Valenciana. La direcció del PP valencià acordà substituir-lo per l’alcalde de Castelló de la Plana, Albert Fabra i Part, tant a la presidència de la Generalitat Valenciana com a la del PP valencià.

El judici a Camps pel “cas Gürtel” començà el 12 de desembre de 2011 i acabà el 25 de gener de 2012 amb el veredicte del jurat popular, que el declarà no culpable d’un delicte de suborn passiu impropi. L’abril del 2013 el Tribunal Suprem desestimà el recurs contra la sentència presentat pel Partit Socialista del País Valencià, confirmant així l’absolució de Camps. Tanmateix, des del desembre del 2017 fou investigat en quatre causes més: dues (una de les quals vinculada amb la Gürtel) relacionades amb la visita del papa Benet XVI a València (2006) i les altres dues relacionades amb l’organització de la competició de la fórmula 1 a València per la construcció del circuit urbà a la ciutat els anys 2007 i 2012, la darrera de les quals arxivada per l’Audiència de València el juny del 2019 amb l’argument d’haver prescrit el delicte de prevaricació i de no demostrar-se’n la malversació.

Col·laboració: 
MPG
Data de revisió: 
2019-07-10
Llegir més...