Daniel Libeskind

("Łódź", 1946)

Arquitecte polonès naturalitzat nord-americà el 1965.

Estudià música a Polònia, Israel i Nova York, abans d’orientar els seus estudis cap a l’arquitectura i graduar-se a la Cooper Union d’aquesta ciutat. Participà en l’exposició sobre arquitectura desconstructiva celebrada al MOMA de Nova York el 1988, corrent amb el qual es relaciona la seva producció eminentment teòrica i gràfica, que ha compaginat amb una intensa activitat docent en diverses universitats nord-americanes i alemanyes. La seva primera obra construïda fou el museu de Felix Nussbaum a Osnabrück (1996-98), dedicat al pintor mort a Auschwitz el 1944. Vinculat familiarment a l’Holocaust, trobà una especial motivació en el concurs per al museu jueu de Berlín, la seva obra més emblemàtica, que s’adjudicà el 1988, i que s’inaugurà l’any 2000. En aquesta s’involucrà en temàtiques relacionades amb el ritual i el sagrat o l’absència, que expressa arquitectònicament mitjançant l’ús de mecanismes espacials i que provoquen en el visitant una experiència, tant corporal com espiritual.