Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II. Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal. Amb una importància creixent en la societat italiana, des de la dècada dels anys cinquanta els Focolars foren un dels pioners de l’ecumenisme. Clandestí als antics estats comunistes, a partir del 1962 rebé el reconeixement de les esglésies ortodoxa, anglicana i luterana. Aquest vessant ecumènic permeté a Lubich actuar també com a mitjancera entre el Papa (particularment Pau VI i Joan Pau II) i els diversos caps de les esglésies. Els Focolars, a més, són un dels pocs moviments catòlics que poden admetre membres d’altres confessions i religions. El moviment ha donat lloc a nombroses branques i activitats, entre els quals el Moviment Gen (1966), adreçat als joves, i l’Economia de la Comunió (1991), amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa a partir dels preceptes de l’Evangeli. Lubich i els Focolars reberen nombrosos guardons (premi Templeton per al Progrés de la Religió de la Gran Bretanya el 1977, premi UNESCO 1996 per l’Educació per a la Pau, premi Drets Humans 1998 del Consell d’Europa, etc), i el 1994 fou designada presidenta honorària de la Conferència Mundial per a la Religió i la Pau .
Chiara Lubich
© Peter Williams/CMI
Ecumenista italiana.