Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid. Després d’una estada a París, fou redactor, col·laborador i periodista per a diversos mitjans (Signo, Ya) i corresponsal de l’Agencia Colpisa. Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones a l’Amèrica del Sud. De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i col·laborà regularment en programes televisius. Fou també president de la Sociedad Geográfica Española. Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novel·la Las corrupciones (1966, premi Alfaguara), a la qual seguiren La construcción del odio (1968) i el llibre reportatge La Europa de los jóvenes (1970), tots tres en una línia de literatura compromesa pròpia del temps. A En el día de hoy (1976, premi Planeta), construí una ficció política sobre les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola si hagués vençut el bàndol republicà. També publicà diferents reculls de contes: El general y otras hipótesis (1967), Historias de amor (1968), El inspector de vírgenes (1991), El peregrino (1993, premi Ateneo de Sevilla), El imperio de arena (1998) i ¡Milagro, milagro! (2000). Fou un narrador de referència en la literatura espanyola dels anys setanta. A banda, amb Manuel Leguineche fou l’autor del reportatge Los topos (1977), sobre els represaliats del franquisme, de considerable repercussió en el seu moment.