Fou secretària executiva de la direcció general de la seguretat social. L’any 1964 inicià la seva carrera política participant en la campanya electoral en favor de la candidatura d’Arnulfo Arias, president de Panamà en diverses ocasions (1940-41, 1950-51 i 1968). Del 1966 al 1968 fou gerent de vendes en una empresa cafetera. L’any 1968 emprengué un exili de deu anys als EUA com a membre de l’equip assessor d’Arnulfo Arias, amb qui es casà l’any 1969. Realitzà estudis universitaris a la Miami Dade Community College. L’any 1971 retornà provisionalment a Panamà, on fou empresonada abans de reprendre l’exili. Al principi dels anys noranta, i després de la mort del seu marit, ocupà diversos càrrecs al Partido Arnulfista (PA), del qual és presidenta des del 1996. Guanyà les eleccions presidencials del maig del 1999 amb el 44,9% dels vots, i es convertí en la primera dona presidenta de Panamà. Aconseguí constituir una majoria parlamentària tot i que la seva formació, el Partido Arnulfista, només disposava de 18 diputats dels 71 del parlament. El 31 de desembre de 1999 assistí a la recuperació del canal de Panamà, que permeté al país accedir-ne a la plena sobirania. Al maig del 2004 fou derrotada en les eleccions presidencials per Martín Torrijos, fill del dictador i també president Omar Torrijos.