Forza Italia

Partit polític italià creat per Silvio Berlusconi el 1994.

El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi. En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’Alleanza Nazionale, portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció. Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició (ara amb el nom de Casa delle Libertà), que obtingué majoria absoluta. Berlusconi esdevingué primer ministre, malgrat les nombroses causes judicials que s’acumulaven contra ell. Amb 9 dels 17 ministeris i la presidència de Silvio Berlusconi, els continus enfrontaments entre els socis del govern culminaren el juny del 2004 amb la dimissió del ministre d’Economia Giulio Tremonti, de Forza Italia, a instàncies de Gianfranco Fini, líder de l’Alleanza Nazionale. L’abril del 2005, amb la deserció dels altres partits del govern, Berlusconi dissolgué l’executiu i el mateix mes presentà un govern remodelat amb poques diferències, però amb dues vicepresidències atribuïdes a Tremonti i Fini, respectivament, govern que durà fins a l’abril del 2006, en què passà a l’oposició. El novembre del 2007 el partit s’integrà a la nova formació creada per Berlusconi Popolo della Libertà (PdL) que també incloïa l’Alleanza Nazionale, i que guanyà novament les eleccions de l’abril del 2008. La fusió d’ambdos socis de coalició en un nou partit conservador italià es formalitzà el març del 2009 en un congrés fundacional. L’any 2013 Berlusconi i una part majoritària dels dirigents del PdL refundaren Forza Italia. Aliat amb la Lega Nord, aconseguí 106 escons a la Cambra dels Diputats (sobre 630, 265 dels quals corresponien a la coalició de centredreta de la qual formava part), resultat que deixà el partit a l’oposició. En les eleccions del 4 de març de 2018, formà part de la coalició amb més representació a la mateixa cambra (261 sobre 630, conjuntament amb la Lega Nord i un altre partit de centredreta), i com a partit individual fou tercer (104). Integrada al Partit Popular Europeu, en les eleccions al Parlament Europeu aconseguí successivament 27 (1994), 22 (1999), 16 (2004), 29 (2009), 13 (2014) i 6 (2019) escons.