Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord (EUA). Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972. Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia. Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides. En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática (AD), que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet. Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia (PPD). L’any 1990 fou nomenat ministre d’educació (1990-92), i l’any 1994 fou ministre d’obres públiques. Al maig del 1999 guanyà les eleccions primàries de la Concertación, coalició formada pel Partit Socialista, que ell representava, i la Democràcia Cristiana. En la primera volta de les eleccions presidencials del desembre del 1999, guanyà el candidat de la dreta, Joaquín Lavín. En la segona volta (16 de gener de 2000) obtingué el 51,3% dels vots, i fou elegit president xilè en substitució d’Eduardo Frei Ruiz-Tagle. Es convertí d’aquesta manera en el primer socialista que accedia a la presidència del país des de Salvador Allende l’any 1970. Una setmana abans de prendre possessió del càrrec, l’exdictador Augusto Pinochet retornà de Londres, la qual cosa marcà la política interna dels primers temps del mandat de Ricardo Lagos. Aquest cas abocà el nou president xilè a una tensió permanent entre la seva promesa d’independència de la justícia i la pressió dels militars. En política internacional, la seva prioritat fou l’acostament al MERCOSUR, del qual Xile era membre associat des del 1996.