i Marcel·lí Iglesias Ricou | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Marcel·lí Iglesias Ricou

Política
Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
ciències polítiques polít
Polític.
Bonansa, Ribagorça, 16 d’abril de 1951

Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran. Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial. Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca. El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó.

Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés (PAR), fou elegit president de la Diputació General d'Aragó, primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec. Fou reelegit després de les eleccions aragoneses del 2003 i en les del 2007, sempre en coalició amb el PAR. Inicià una política d’entesa amb Catalunya incorporant-se a l’Euroregió impulsada per Pasqual Maragall, i promogué una reforma de l’estatut d’autonomia aragonès (2006). L’any  2009 promogué l’aprovació de la Llei de llengües pel Parlament aragonès, que reconeixia el català i l’aragonès com a llengües pròpies d’algunes zones d’Aragó però sense atorgar-los la cooficialitat, cedint a la pressió del seu soci de Govern. L’octubre del 2010 signà un acord de reciprocitat en les emissions de la televisió pública amb el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Secretari general de la federació aragonesa del PSOE des de l’any 2000, des d’aquest any fins al 2004 fou membre de l’executiva federal del PSOE, i a l’octubre del 2010 substituí Leire Pajin en la secretaria d’organització del partit. Havent renunciat a optar a la reelecció a la presidència d’Aragó, després de les eleccions autonòmiques del juny de 2011 fou succeït en el càrrec per Luisa Fernández Rudi, del PP.

Col·laboració: 
RRS
Llegir més...