Liderats pel cantant Francesc Ribera i Toneu, Titot, els Brams nasqueren al Berguedà al juny del 1990. La formació original la integraven Titot, Toni Romero, August Gendrau, Francesc Xavier Martínez, Josep Maria Gómez, Jordi Castilla i Sílvia Cardona. Després d’uns inicis en el circuit comarcal i de festes majors, debutaren amb Amb el rock a la faixa (1992), disc que manifestava la inequívoca vocació independentista del grup. Convertits en la punta de llança del rock independentista català, els Brams elaboraren una discografia compromesa en què mai no perderen el to reivindicatiu independentista. El seu segon disc fou Ni un pas enrera (1993), al qual seguiren La diplomàcia de la rebel·lia/Bihurkeriaren Diplomazia (en col·laboració amb Negu Gorriak, 1994), Cal seguir lluitant (1995) i Brams al Liceu (1997). Un viatge del grup a l’Amèrica Central al final del 1997 amplià el seu ventall estilístic i incorporaren explícitament l'ska. L’enriquiment quedà palès amb un dels seus millors discs, Nena de Nicaragua (1998). El pas dels anys revertí en textos en què el compromís social i polític adoptà un to més reflexiu i en un concepte musical que s’allunyava del rock radical i integrava influències de diferents estils, anticipant l’explosió de la música mestissa del principi del s XXI. L’evolució culminà a Tot és possible (1999) i Aldea Global. Thematic Park (2001), en què articularen un discurs antiglobalitzador. L’any 2003 s’edità Energia, últim treball del grup, que decidí dissoldre's el 2005 en un concert multitudinari a Berga, el 7 de maig, que quedà enregistrat al disc Sempremés. Tot i això, al desembre del 2009 el grup tornà als escenaris a Palma, on inicià una ronda commemorativa del seu vintè aniversari, i el maig de 2010 Titot anuncià la represa del grup. El 2011 publicà Oferta de diàleg i el 2014 Anem tancant les portes a la por.