D’origen humil, deixà inacabats els estudis. Exercí com a periodista. Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental (FRETILIN), el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere (nom amb què es designen a si mateixos els timoresos). Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est (1999) fou posat en llibertat. Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’abril del 2002; càrrec des del qual hagué de fer front a una creixent violència faccional i que exercí fins a les eleccions presidencials de l’abril del 2007 guanyades per José Ramos Horta. Aquest l’elegí, al seu torn, per ocupar el càrrec de primer ministre després que en les eleccions legislatives del juny cap dels candidats no hagués assolit una clara majoria, cosa que desencadenà una nova onada de violència.