Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca. Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa (1963) i en dret per la Universitat de Barcelona (1976). Es dedicà a l’ensenyament (1968-72) i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra: secretari de la Sindicatura General (1973-81) amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà (1981-84) encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà (2005-10). Fou també professor de dret mercantil i filosofia del dret al centre associat de la UNED de la Seu d’Urgell, col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació (Diari d’Andorra, Poble Andorrà, El Periòdic d’Andorra, Set Dies, Avui i La Vanguardia), cofundador de la revista Andorra 7 i membre fundador de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (1995). S’inicià com a narrador amb la novel·la Set lletanies de mort (1983), que reconstrueix una època d’Andorra a través de la narració dels darrers moments de l’últim condemnat a mort al Principat. Continuà en el mateix gènere amb Boris I, rei d’Andorra (1984), el seu llibre de més ressò, en què popularitzà la història real de l’exiliat i exespia rus Boris Skossyreff, que el 1934 pretengué implantar una monarquia al Principat i ser-ne nomenat rei, i amb La neu adversa (1999), sobre diverses generacions andorranes, obra guardonada amb el premi Carlemany. En narrativa de ficció cal esmentar també Als límits de l’alba (1987), Karen, nena de la llum (1996), El vell i els anyells (2004, premi Manel Cerqueda de novel·la breu 2005) i Memòria del fill d’un poble (2005). També publicà monografies, assaigs, cròniques, impressions o reportatges sobre Andorra: Andorra vol insòlit (1989), Tastar Andorra (1995), L’esdevenidor assumit (1992), Predicant en el desert (1992), Andorranes i andorrans (2002), Andorra, avui i demà (2005), 52 dies d’ocupació? Agost-octubre 1933 a Andorra (2008), les converses amb el copríncep Joan Martí i Alanís El llarg caminar d’un home bo (2015) i Passaport sense nom (2017). El 2001 ingressà a l’orde civil d’Alfons X el Savi i el 2017 la biblioteca de la Maçana passà anomenar-se Biblioteca Antoni Morell i Mora.