Emma Vilarasau i Tomàs

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 d’abril de 1959)

Emma Vilarasau en una escena de l'obra de teatre Agost, dirigida per Sergi Belbel al TNC

© David Ruano / TNC

Actriu.

Graduada per l’Institut del Teatre (1980), amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo. Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust, dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (1983), La bona persona de Sezuan (1988), de B. Brecht, dirigida per F. Puigserver, Els gegants de la muntanya, de Pirandello, dirigida per X. Masó, i Terra Baixa, un dels darrers muntatges de F. Puigserver, ambdues del 1990, o Roberto Zucco de B.M. Koltès, dirigida per Ll. Pasqual (1993). Participà també en altres muntatges com Santa Joana dels Escorxadors (1986), de Brecht i Combat (1988), de Koltès, produïdes pel Mercat de les Flors, La ronda (1986), d’A .Schnitzler i direcció de M. Gas, Tàlem (1990), escrita i dirigida per S. Belbel o Un tramvia anomenat Desig (2000), de T. Williams. Obtingué en diverses ocasions el premi de la Crítica, pels treballs realitzats a La infanticida (1992), de V. Català, Dansa d’Agost (1993), de B. Fiel, que també li valgué el premi Margarida Xirgu, i El criptograma (1999), de D. Mamet. Posteriorment, han destacat les interpretacions a L’habitació del nen (2003), de J.M. Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel; Les tres germanes (2005), d’A. Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés,  i Un matrimoni de Boston (2005), de D. Mamet, sota les ordres de Josep Maria Mestres; Carta d’una desconeguda (2007), basada en l’obra de S. Zweig i dirigida per F. Bernués; Espectres (2008), d’H. Ibsen i dirigida per M. Puyo, Agost (2010), de Tracy Letts, dirigida per S. Belbel i Barcelona (2013), escrita i dirigida per Pere Riera, i per la qual rebé el mateix any el premi Butaca i el 2014 el premi Max a la millor actriu de teatre. Sota la direcció de Belbel protagonitzà Els dies feliços (2014), de Samuel Beckett, Fedra (2015), de Racine i Caiguts del cel (2015) de Sébastien Thiéry. Posteriorment, protagonitzà Infàmia (2016), escrita i dirigida per Pere Riera, Victòria (2016) i Un tret al cap (2017), escrites i dirigides per Pau Miró, La mare, de Florian Zeller i dirigida per Andrés Lima (2017), Si mireu el vent d'on ve, de Nell Leyshon amb direcció de Fernando Bernués (2017) i Medea (2018), en versió i direcció de Lluís Pasqual.

També ha participat en les pel·lícules Els sense nom de J. Balagueró (1998), per la qual guanyà el premi Butaca 2000 a la millor actriu de cinema, L’illa de l’holandès (2001), de Sigfrid Monleón, Desde la ciudad no se ven las estrellas (2001), de Fernando Trullols, Las Voces de la Noche (2003), de S. Aguilar; Para que no me olvides (2005), de P. Ferreira, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi; Mujeres en el parque (2006), de Felipe Veiga; (2005,premi Sant Jordi 2006), Els nens salvatges (2012), de Patrícia Ferreira, Desclassificats (2012), d'Abel Folk i Joan Riedweg i La fossa (2014), de Pere Vilà. En el gènere televisiu ha interpretat papers destacats en moltes sèries i telefilms de Televisió de Catalunya: Nissaga de poder (1996-98), Crims (2000), de Jordi Frades; Gossos (2002), de Romà Guardiet; Mirall trencat (2002), d’Orestes Lara; Majoria absoluta (2002), de Sònia Sánchez, i Ventdelplà (2005-10), entre d’altres.

L'any 2014 rebé el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà i el premi d'Honor del Festival Zoom a la trajectòria televisiva, el 2015 la Creu de Sant Jordi i el 2017 el Premi Nacional de Cultura del CONCA.