Feu els estudis de llicenciatura i doctorat (1977) a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim. Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intel·lectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola. Ha publicat una amplíssima bibliografia sobre aquesta temàtica, i ha participat en nombrosos congressos internacionals. És director de Cercles. Revista d’Història Cultural (1998). Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (2012), el març del 2014 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès, càrrec que revalidà en les eleccions del 2017, i el desembre del 2015 rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
Entre les seves obres destaquen la tesi doctoral Jaume Bofill i Mates (1878-1933) (1980), L’adscripció social i l’evolució política (1980), L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies (1986), Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1989), Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (1990), El futur del catalanisme (1997), Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975) (1999), El temps de la nació (2005, premi Ramon Trias Fargas 2004), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (2006), L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006), La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), La nació dels catalans. El difícil procés històric de nacionalització de Catalunya (2014) i La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme, guardonada amb el premi Carles Rahola d’assaig 2016 i el premi Ferran Soldevila (2018).
Ha col·laborat, així mateix, en diverses obres col·lectives, entre d’altres El nacionalisme com a ideologia (1995), de la qual és coautor amb Josep Termes, el Diccionari d’historiografia catalana (2003, dirigit per Antoni Simon), el volum vuitè de la Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, que dirigí (1995), La construcción del presente: desde 1848 a nuestros dias (2005) i l’Atles del catalanisme (2012).