El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia. Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona. El 1939 s’exilià a Veneçuela. Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento. Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques (estat de Miranda) i de Maiquetía (Districte Federal) i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas. El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane (Austràlia), al servei del govern neerlandès. Fou director de l’Hospital d’Hollandia a Nova Guinea i el 1948 s’establí a Java (República d’Indonèsia), on fou sotsdirector de l’Hospital Neuropsiquiàtric Grogol de Jakarta (1949-51). El 1952 tornà als Estats Units, on fou resident del Psiquiàtric del Creedmoor State Hospital de Nova York, professor de la New School for Social Research (1952-54) i professor de la New York Private University. El 1954 retornà a Barcelona i es reincorporà a l’Institut Psicotècnic de la Diputació Provincial. El 1961 fou nomenat metge director de l’Institut Pere Mata de Reus, dins el qual fundà l’Institut Psicotècnic de la ciutat. Publicà diversos treballs sobre medicina tropical i psiquiatria. Deixà unes memòries inèdites. És pare del crític musical Roger Alier i Aixalà.