Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà (1863-1940). Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas. Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes (1912). Residí a París (1920-30) i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi. En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa. Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas (1941-46) i l’any següent, exposà al Salón Planchart. Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte Venezolano (1948) i el premi nacional de pintura al XII Salón Oficial Anual de Arte Venezolano (1951). El 1965, fou organitzada una mostra retrospectiva de la seva obra a la Sala Mendoza. El 1971, li fou atorgada la banda de l’Orden de Andrés Bello al Museo de Bellas Artes.
Manuel Cabré i Alsina
Pintor.