i Centre Català de Santiago de Xile | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Centre Català de Santiago de Xile

ciències polítiques polít
Entitat dels catalans de Xile.

Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres. La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives. El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República. El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté. També s’hi feren exposicions: pintures de Bolonyà, dibuixos de Ramon Subirats, escultures d’Urbici Soler i pintures de Roser Bru i Albert Junyent. També foren seccions importants el Club d’Esports Barcelona, que mantenia quatre equips, un dels quals competia a la primera divisió del futbol xilè i el Club Agrupació Ibèrica, amb subseccions d’excursionisme. La secció d’arts i lletres es convertí en Institució de Cultura Catalana, el 1943. Publicà el “Butlletí”, d’aparició intermitent, que tingué la primera etapa en el període 1907-10. Del 1912 al 1963, amb interrupcions, es publicà “Germanor”. Amb l’arribada dels catalans de l’exili, la presència d’escriptors com Xavier Benguerel, Cèsar August Jordana, Josep Ferrater i Móra, Domènec Guansé (molts anys secretari de l’entitat), Joan Oliver i Sallarès i Francesc Trabal feú més dinàmica l’activitat cultural. El 1990 eren dirigents Antoni Pi i Barral, Pere Pruna i Pelai Sala, i tenia al voltant de tres-cents socis i seccions tan remarcables com l’orfeó, dirigit per Conxita Martorell.

Col·laboració: 
PHe
Llegir més...