Narcís Gelats i Durall

(Lloret de Mar, Selva, 1846 — l'Havana, 1929)

Banquer.

S'instal·là a Cuba l’any 1860. Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on féu estudis de banca, i quan acabà s’establí finalment a l’Havana. El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país. Més endevant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House. Durant el període 1908-13, entre d’altres càrrecs, fou vicepresident de l’Associació de Bancs i Banquers de Cuba, regidor de l’ajuntament de l’Havana i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Cuba; també impulsà la reforma de la legislació dels ferrocarrils, la legislació bancària, amb la reestructuració dels aranzels de duanes, i la protecció del tabac, el sucre i altres productes de l’illa. Fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya en el període 1882-83, i, en una darrera etapa, el 1917, a títol honorífic; molt ric i influent, fou conegut per les seves donacions i ajudes, especialment a les congregacions d’ensenyament i beneficència, tant a Amèrica com a Catalunya. En reconeixement a la seva tasca a Cuba, el 1925 rebé un gran homenatge, en el qual participaren les primeres figures polítiques, religioses i intel·lectuals del país. També fou guardonat pel govern espanyol —comanda d’Isabel la Catòlica— i per la Santa Seu —creu de Sant Gregori el Gran.