Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears. Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat. El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia. Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats republicans (agost del 1940). En el camp editorial, fundà, amb Ricard Mestre, la Unión Distribuidora de Ediciones i, també, amb Ricard Mestre i Ventura, Ramon Pla i Armengol i el suís Ernst Hediger, les Ediciones Minerva SA i Imprenta Minerva, per compte de l’Editorial Sudamericana, de Buenos Aires, i intervingué en l’organització de l’Editorial Hermes. Fou professor de dret internacional a la Universidad Nacional Autónoma de México i cofundador de l’associació Mundo Libre de dret i política internacional i de la revista del mateix nom; també cofundà l’Academia Mexicana de Derecho Internacional. El 1946 ingressà a les Nacions Unides. A la Divisió Política del Consell de Seguretat, dirigí successivament les seccions de l’Hemisferi Occidental i d’Europa, la d’Estudis Jurídics i Assessoria Diplomàtica i, finalment, la mateixa divisió. A les Nacions Unides intervingué com a secretari principal i assessor en nombroses comissions: Índia -Pakistan (qüestió del Caixmir, 1947-1948, 1951, 1965); independència de Ruanda -Burundi (1961-1962); crisi dels míssils Cuba-EUA (1962), Nova Guinea Occidental (1962-1963); intervenció dels EUA a la República Dominicana (1965); i en el conflicte araboisraelià (1967), entre d’altres. Durant 20 anys representà el secretari general de l’ ONU a la Junta Mixta d’Apel·lació de l’organització. Des de 1947, als EUA, ensenyà a la Facultat de Dret i Ciències polítiques de la Universitat Francesa de Nova York. Fou també professor a l’Acadèmia de Dret Internacional de la Haia (1957, 1988) i al Col·legi de Mèxic. En tornar a Barcelona el 1976, fou membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (1978-89) i professor de dret internacional a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona. Publicà diversos treballs i fou l’iniciador i col·laborador de les publicacions de les Nacions Unides “Pràctica dels òrgans de les Nacions Unides” i “Repertori de la pràctica del Consell de Seguretat”. Fou soci d’honor de l’Orfeó Català de Mèxic. Publicà estudis sobre els Usatges de Barcelona (1930); sobre el dret canònic i els Usatges, etc. Traduí al català (1984) la Carta de les Nacions Unides i l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia.